Este mediodia buscando por el internet de los porteadores me encontré con este artículo de un tal Dr. Rajant. Leedlo y poned los comentarios que querais después, a una persona que quizás creo que es algo ignorante al respecto. Os copio y pego el artículo y os engancho el link de donde lo he encontrado (en Ritmes.Net una pagina de música que esta hecha gracias a la Generalitat de Catalunya):
<< "Makineros fora del seu hàbitat: micos fora de la gàbia?"
: 08.04.04 Tenir veïns amants de la màkina és una tortura. Per què escolten la seva tralla a casa, fora de la discoteca?
Dr. Rajant
Cada cosa té el seu lloc, i fora del seu hàbitat natural es converteix en un fenomen absurd i, el que és pitjor, molest i perjudicial per a la salut mental. Aquesta introducció pot semblar una mica incomprensible, però si ens referim a l'estil musical (?) conegut com a màkina, ja s'entén millor.
Perquè a mi m'agradaria que algú m'expliqués un enigma: quin sentit té escoltar màkina a casa, fora de l'àmbit de la discoteca? Es pot entendre que en un local tancat, amb llumetes pròpies de la nau nodrissa d'Encuentros en la tercera fase, envoltat de centenars de persones que pateixen el mal de Sant Vito, atordides per una combinació d'alcohol i productes farmacèutics variats, algú es deixi envair per la catarsi i perdi el món de vista. Per què? Perquè aquest és l'hàbitat natural de la màkina, com les gàbies dels micos al zoo.
Malauradament, el cervell d'un makinero és més complex del que pot semblar (qui ho diria!), i només així s'explica que fora dels seus temples del ritme necessiti la seva dosi de soroll: ja sigui al cotxe, amb les finestretes obertes perquè tothom ho senti, o el pitjor de tot, a casa seva.
Si teniu la desgràcia de tenir un veí makinero, us preguntareu algunes coses. Què passa pel seu cap quan posa el volum tan alt? Només té un disc i el repeteix una i altra vegada o és que tots sonen igual? Això que escolta és música, o té una rentadora vella d'aquelles que salten?
Ara molts em podrien dir que no entenc els makineros per una qüestió generacional, com quan els nostres avis es queixaven del rock. Però no es tracta d'una divergència d'aquest tipus, perquè el punk més virulent, el free jazz més estrident i el rap més hardcore són òperes al costat de la màkina.
I és que em resisteixo a utilitzar la paraula música per parlar d'això. Per intentar comprendre el fenomen, m'endinso en una web com Makina for Life, descrita com un lloc de trobada per als makineros. El primer que em crida l'atenció és el nom dels paios que s'hi dediquen: per què utilitzen pseudònims tan ridículs com DJ Rak, DJ KivY, Buenri o DJ Nako?
Amb la voluntat d'aprofundir, m'acosto a la secció de crítiques de la citada web, on puc llegir frases tan espectaculars com "personalment es troba a faltar un subidón una mica més llarg i contundent", "el tema acaba amb la ratllada corresponent", "com us podeu imaginar quan peta el segon subidón queda genial i encara fot més canya que el primer", o "la velocitat nominal de la cançó arriba als 168 BPM, cosa d'agrair perquè últimament han aparegut temes makineros que s'editen a menys de 160 BPM". Què vol dir BPM, bots per minut (a jutjar pels salts que fa el meu veí, és l'explicació més plausible) o burros per minut?
En resum, si patiu (i precisament en silenci com les hemorroides, no) un veí makinero, el més recomanable és considerar el soroll de fons que sentiu com si fos un martell hidràulic o un aparell similar, i imaginar-vos que fan obres al carrer per posar les canonades del gas.
Això sí, si un dia la CIA o el CNI m'aplica la llei antiterrorista i em vol treure informació, que em posin cinc minuts de màkina i confessaré el que vulguin, des de l'assassinat de JFK fins a la mort de Floquet de Neu. >>
http://www.ritmes.net/pritmes/rtItem.jsp?hiItemId=144622139&hiEstil=dance&hiItemNom=articles
Autor