CHINO
Desconectado
Sexo:
Registro: 29-10-03
Aprendizaje eterno
Email
|
 |
« Responder #126 en: 13/03/09, 15:11:08 pm » |
|
Lo prometido es deuda....aqui os dejo fragmentos de la historia de Cataluña, según la web de la Generalitat de Cataluña, y en mayúscula me permito después de cada párrafo anotar un comentario rectificativo:
La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials -és a dir, l'organització urbana i del camp, lligades per la xarxa de vies de comunicació. La ciutat de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comprenia un ampli territori des del Pirineu fins a Cartagena-, i fou un dels grans centres polítics i religiosos d'Hispània, que mantingué la seva importància -ben visible en les importants restes arqueològiques conservades- durant el baix imperi.
BIEN, POR LO MENOS AQUÍ YA SE RECONOCE A HISPANIA.
El regne visigòtic, que succeí el domini romà, maldà per mantenir les estructures d'un imperi centralitzat, amb seu a Toledo, però s'acabà amb la conquesta musulmana de la península: el 714 es produí la primera penetració àrabomusulmana en terres catalanes. La penetració islàmica, que tingué el seu sostre a Poitiers (732), comportà l'arabització de bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el 801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català.
DE HEREDITARIO SE MONTAN LA PELÍCULA DE QUE ES UN PRIMER PASO A LA SOBERANÍA Y ESTADO CATALÁN. AGUANTA QUÉ IMAGINACIÓN!!
El nom de Catalunya -d'etimologia incerta, encara que probablement derivat de "terra de castells"- es comença a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispànica i que, un cop alliberats de la dominació musulmana al segle IX, s'anaren desvinculant gradualment de la tutela franca i esdevingueren sobirans.
SÍ, PERO NO DEJABAN DE SER CONDADOS.
Aquest territori sobirà, conegut com a Catalunya Vella, amb una societat de caire eminentment feudal, inicià una important expansió territorial, que començà, en el trànsit dels segles XI al XII, en temps del comte Ramon Berenguer III -el primer a ser anomenat monarca dels catalans-, i en diverses direccions: el llevant peninsular, les illes mediterrànies i el nord occità. Fruit d'aquesta expansió fou la incorporació de la dita Catalunya Nova, al sud i a ponent del riu Llobregat i fins a la ratlla de l'Ebre, que fou conquerida i repoblada en el segle XII.
¿CATALUNYA VELLA? Y YA LO QUE DA RISA ES LO DE RAMON BERENGUER NOMBRADO MONARCA DE LOS CATALANES, CUANDO NI EXISTÍA CATALUNYA….NI SIQUIERA JAMÁS EXISTIÓ REINO DE CATALUÑA.
La unió matrimonial del comte Ramon Berenguer IV, del casal de Barcelona, amb Peronella, filla del rei d'Aragó, el 1137, possibilità la formació de la Corona d'Aragó i la continuació de l'expansió feudal, que començà pel sud i el ponent musulmà -Tortosa fou conquerida el 1148 i Lleida el 1149.
AHORA RESULTA QUE EL RAMON BERENGUER ES CONDE, CUANDO UN PÁRRAFO ATRÁS LO TILDAN DE MONARCA. LA UNIÓN FORMA LA CORONA DE ARAGÓN, QUE QUEDE CLARO.
La gran expansió feudal catalana es dóna, però, al segle XIII i principis del XIV, i arran de la qual la Corona d'Aragó s'amplià amb els dominis mediterranis de Mallorca, Sicília i Sardenya, a més de València. L'expansió s'inicià amb el rei Jaume I, que va conquerir Mallorca (1229) -d'on expulsà la població musulmana- i València (1238) -territori al qual es donà l'estatut de regne i que fou repoblat majoritàriament per catalans-. Posteriorment, i coincidint amb el gran desenvolupament social i econòmic de Catalunya a l'Edat Mitjana, els dominis catalans s'estengueren Mediterrània enllà fins a Sicília i Sardenya.
¿EXPANSIÓN CATALANA? ¿DOMINIOS CATALANES? PERO, ¿NO DECÍAMOS QUE ERA LA CORONA DE ARAGÓN?
El 1469, el matrimoni del rei Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella, dita la Catòlica, propicià el camí cap a una monarquia hispànica, tot i que durant segles Catalunya va mantenir la seva condició d'estat, de sobirania imperfecta, però amb les seves institucions pròpies i amb la plena vigència de les seves constitucions i drets.
DE ESTADO NADA. EN TIEMPOS DE LOS REYES CATÓLICOS ESPAÑA ERA UNA, SIN ESTADOS DENTRO DEL ESTADO. LO DE SOBERANIA IMPERFECTA ROZA EL DISPARATE.
En la guerra de Successió, un conflicte d'àmbit europeu en què estava en disputa la successió a la corona espanyola, Catalunya es va posar majoritàriament al costat del pretendent austríac com a manera de mantenir les seves constitucions, en el que va ser conegut internacionalment com el 'cas dels catalans'. L'11 de setembre de 1714, però, Barcelona va rendir-se a les tropes del pretendent francès. El tractat d'Utrecht, amb el qual es posà fi a la guerra, significà l'entronització a Espanya de la dinastia francesa dels Borbons en la persona de Felip V. Aquest rei, nét de Lluís XIV, instaurà un sistema absolutista de govern, que comportà, en els territoris de l'antiga Corona d'Aragó com Catalunya, la liquidació de les institucions i del sistema constitucional propis mitjançant l'anomenat decret de Nova Planta (1716). Catalunya deixava de tenir un estat propi, i s'integrava definitivament a la monarquia espanyola.
BIEN, PERO QUE QUEDE CLARO QUE LOS BORBONES ERAN FRANCESES, QUE LUEGO SE PASAN LA VIDA DEMONIZANDO A LOS CASTELLANOS.
La Renaixença fou, a l'inici, un moviment cultural, històrico-literari, que perseguia, en l'estela del romanticisme europeu, la recuperació de la llengua i la literatura pròpies. Amb el temps, i particularment arran de la Revolució de 1868 i del seu fracàs, el moviment va adquirir un caire clarament polític, orientat a la consecució de l'autogovern per a Catalunya en el marc de l'estat liberal espanyol.
ES EN ESTE PERIODO ROMANTICISTA CUANDO SE EMPIEZAN A TERGIVERSAR LOS HECHOS. ES LA ÉPOCA DE ENSALZAR EL NACIONALISMO AUN Y TIRANDO DE MITOS, FÁBULAS E HIPÉRBOLES.
|