Sin ir mas lejos, el magnetismo es una energia que no se sabe de donde sale, ni que explicacion tiene, o por que un conductor electrico atravesado por una corriente electrica genera un campo magnetico a su alrededor.
¿Perdon? ¿Como no se sabe de donde sale? ¿Como que no se sabe porque un conductor al ser atravesado por una intesidad genera un campo magnetico?
Vaya, la fisica de siglos hecha trizas en un parrafo.
Pues entonces explicate...
El magnetisme és un estat caracteritzat per la creació d’un camp de forces, que té el seu
origen en l’estructura atòmica d’una substància. Es dóna el nom de magnetisme a la
propietat que tenen alguns cossos (imants) d’atreure el ferro. La força dels imants es
concentra en els extrems, que es denominen pols, cada imant té un pol nord i un pol sud.
S’anomena pol nord el pol que és atret pel camp magnètic terrestre en direcció al pol nord
geogràfic. En el centre dels imants i ha una zona neutra en la que no hi ha força d’atracció.
Un imant està constituït per infinitat d’imants elementals (moleculars). Si aquests imants
elementals tenen la mateixa orientació es diu que el cos està magnetitzat, si el grau de
magnetització d’un material no varia encara que el posem sota la influència d’un camp
magnètic més intens es diu que està saturat.
Per aconseguir l’orientació dels imants elementals es pot utilitzar un altre imant o un
electroimant. Hi ha materials que un cop han estat sotmesos a un camp magnètic quan
aquest cessa mantenen alguna propietat magnètica a aquest efecte s’anomena magnetisme
romanent. Els pols del mateix signe es repel·leixen i pols de signe diferent s’atrauen.
El camp magnètic és l’espai on hi ha forces magnètiques. Aquest espai és recorregut per
línies de força magnètica, que van del pol nord al pol sud, tancant-se a través de l’imant.
Hi ha materials anomenats magnètics que condueixen bé les línies de força, com són el
ferro, el níquel, el cobalt. L’aire, el coure, l’alumini, i els aïllants són mals conductors.
El número total de línies de força d’un camp magnètic s’anomena flux magnètic Φ i la unitat
en el sistema internacional és el weber. A la densitat d’un camp, o número de línies de força
per m2 se l’anomena inducció magnètica β i la unitat és el tesla.