El nou Camp Nou, entre l'Hospitalet i BarcelonaSi els socis del Barça decideixen construir un nou estadi, serà a cavall de les dues ciutatsSi els socis del Barça decideixen, a través d'un referèndum, construir un nou estadi serà a cavall de Barcelona i l'Hospitalet. La primera setmana de desembre, la junta directiva rebrà els informes que les empreses ISG, AEG i Icon Venue Group han elaborat durant l'últim any. Descartada l'opció de construir un nou estadi al costat del Camp Nou -seguint el model del nou San Mamés-, només queda l'opció de construir-ne un als terrenys de la UB Esports, el campus que la Universitat de Barcelona té a l'entrada de la ciutat, tocant a la Diagonal. Es tracta de prop de 100.000 metres quadrats, un espai insuficient segons han comunicat els tècnics al Barça. El club, per tant, mira a l'Hospitalet per fer realitat el projecte. És l'única sortida a una iniciativa que avui dia veuen amb bons ulls tots els actors implicats.
Reunions a tres bandesDes de mitjans del 2012 hi ha hagut diferents reunions per tirar endavant aquest canvi urbanístic, que ha de servir per dinamitzar tota aquesta àrea, prop de 250.000 metres quadrats en total, amb escassa activitat. Les primeres trobades van ser entre el Barça i l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, quan van veure que hi havia sintonia per endegar aquest ambiciós projecte que a la ciutat li permetria guanyar la zona de les Corts i al Barça construir un nou estadi més modern, va ser el consistori de Xavier Trias qui va citar l'Ajuntament de l'Hospitalet per explicar les necessitats d'impulsar un projecte de gran magnitud i que hauria de servir per canviar el paisatge de l'entrada de la ciutat per la Diagonal. Els consistoris s'han reunit en dues ocasions durant aquest 2013 i, posteriorment, el Barça s'ha trobat amb l'equip de govern de Núria Marín, l'alcaldessa riberenca.
En aquestes reunions, totes abans de l'estiu, el Barça va comunicar que la seva intenció -sempre que primer els tècnics i després els socis la refermessin- era construir un gran complex a l'entrada de Barcelona, per abandonar definitivament les Corts.
Per fer-ho, el Barça necessita el complex esportiu municipal de l'Hospitalet Nord. Els terrenys que es van posar sobre de la taula eren els que s'emmarquen entre la Diagonal, l'avinguda Manuel Azaña (que marca el límit amb Esplugues), la carretera de Collblanc i l'avinguda d'Albert Bastardas. En aquesta gran parcel·la de terreny, el Barça ja és propietari de prop de 35.000 metres quadrats, una finca que Josep Lluís Núñez va comprar el 1997, coneguda com a Can Rigalt. La directiva de Joan Laporta va vendre el 2005 una part d'aquests terrenys, per valor de 35,4 milions d'euros. Aquest espai, situat en un dels extrems de l'àrea on aniria el projecte, podrien tornar-se a necessitar parcialment per completar el gran Espai Barça que es va explicar als dos ajuntaments.
Des de mitjans del 2012 hi ha hagut diferents reunions per tirar endavant aquest canvi urbanístic, que ha de servir per dinamitzar tota aquesta àrea, prop de 250.000 metres quadrats en total, amb escassa activitat. Les primeres trobades van ser entre el Barça i l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, quan van veure que hi havia sintonia per endegar aquest ambiciós projecte que a la ciutat li permetria guanyar la zona de les Corts i al Barça construir un nou estadi més modern, va ser el consistori de Xavier Trias qui va citar l'Ajuntament de l'Hospitalet per explicar les necessitats d'impulsar un projecte de gran magnitud i que hauria de servir per canviar el paisatge de l'entrada de la ciutat per la Diagonal. Els consistoris s'han reunit en dues ocasions durant aquest 2013 i, posteriorment, el Barça s'ha trobat amb l'equip de govern de Núria Marín, l'alcaldessa riberenca.
En aquestes reunions, totes abans de l'estiu, el Barça va comunicar que la seva intenció -sempre que primer els tècnics i després els socis la refermessin- era construir un gran complex a l'entrada de Barcelona, per abandonar definitivament les Corts.
Per fer-ho, el Barça necessita el complex esportiu municipal de l'Hospitalet Nord. Els terrenys que es van posar sobre de la taula eren els que s'emmarquen entre la Diagonal, l'avinguda Manuel Azaña (que marca el límit amb Esplugues), la carretera de Collblanc i l'avinguda d'Albert Bastardas. En aquesta gran parcel·la de terreny, el Barça ja és propietari de prop de 35.000 metres quadrats, una finca que Josep Lluís Núñez va comprar el 1997, coneguda com a Can Rigalt. La directiva de Joan Laporta va vendre el 2005 una part d'aquests terrenys, per valor de 35,4 milions d'euros. Aquest espai, situat en un dels extrems de l'àrea on aniria el projecte, podrien tornar-se a necessitar parcialment per completar el gran Espai Barça que es va explicar als dos ajuntaments.
Un projecte de dues ciutatsEls dos consistoris creuen que és un projecte vital. Seguir amb el Camp Nou és un passiu per a la ciutat de Barcelona, ja que és un espai "exhaurit", segons expliquen les fonts consultades. Per a l'Hospitalet seria un impuls per a una zona sense activitat. No només per la reactivació que suposaria traslladar el Barça a la zona de la Diagonal, sinó també perquè el projecte ideat pel club blaugrana incloïa, a més d'un gran estadi, l'edificació d'un nou Palau Blaugrana que segueixi el patró de l'O2 de Berlín, un gran pavelló multiusos que podria anar acompanyat de centres d'oci, centres comercials i, fins i tot, un hotel. En definitiva, traslladar a la Diagonal el projecte Espai Barça que Rosell tenia previst en campanya per als voltants del Camp Nou. Un model que no diferiria gaire del del camp de l'Espanyol a Cornellà-El Prat.
Aquest ambiciós projecte necessita molts metres quadrats, i per això l'espai de la UB Esports és insuficient. Dos exemples: el Camp Nou ocupa 55.000 metres quadrats, mentre que l'O2 de Berlín té una superfície de 60.000 metres quadrats. Per aquest motiu l'Hospitalet passa a ser una peça clau. Els terrenys de l'Hospitalet Nord són de sòl públic i els equipaments esportius els gestiona l'empresa Eucagest SL. En aquest sentit, el consistori ja va comunicar al Barça que seria receptiu a la seva proposta. La conjuntura econòmica va aturar el pla urbanístic previst per a aquella zona, de manera que un ambiciós projecte que ajudés a revitalitzar-ho seria benvingut per les autoritats municipals. Malgrat tot, un futur acord seria complex, ja que hi ha una junta de compensació amb múltiples propietaris amb la qual s'hauria de negociar.
Els grans problemesEl gran impediment per tirar endavant aquest projecte seria la subestació elèctrica de Fecsa, segons expliquen els diferents actors implicats. S'hauria de soterrar, i l'acord l'haurien de tancar l'Ajuntament de l'Hospitalet, el Barça, la mateixa Fecsa i dues empreses dedicades a la construcció, Metrovacesa i La Llave de Oro. L'altre gran problema que han trobat els tècnics de les empreses ISG, AEG i Icon Venue Group és el desnivell d'aquest espai. Un exemple, entre la Diagonal i la part inferior dels terrenys de la UB Esports hi ha prop de 40 metres de desnivell. El cost, per tant, puja notablement.
Els dos ajuntaments estan a favor del projecte. Ara és el Barça el que ha de decidir com serà el seu futur, un cop comprovat que la part política està encaminada. La junta directiva valorarà els informes tècnics en una junta extraordinària el 9 de desembre. Els directius expliquen que no hi ha una postura única, que hi ha un debat obert a l'espera de les conclusions definitives. Tot i això, hi ha un nucli dur dins la junta que té clar que el nou estadi és imprescindible. I això ho hauran de decidir els socis mitjançant un referèndum que el club pretenia convocar el primer trimestre del 2014. Llavors, un cop presentades amb exhaustivitat les propostes, els socis hauran de decidir entre remodelar el Camp Nou o edificar un nou estadi.
El paper de la UBEl quart gran actor és la Universitat de Barcelona. El rector, Dídac Ramírez, s'ha oposat públicament a despendre's dels 100.000 metres de l'espai de la UB Esports. Tot i això, fonts consultades per l'ARA admeten que la universitat acceptarà el canvi i el traslladat del campus a la zona de les Corts, on actualment hi ha les instal·lacions del Barça. Es tractaria d'una permuta.
El rectorat juga les seves cartes, però la gestió de la UB Esports és deficitària. Es tracta d'un dels pocs reductes que queden a la ciutat de gestió pública d'uns equipaments esportius. Els números no surten i es perden diners. A més, des de la UB admeten que només una tercera part de les instal·lacions estan en perfectes condicions, noves o amb capacitat de competir amb altres entitats.
La UB Esports té 3.500 abonats, la majoria universitaris, tot i que també fan ús de les instal·lacions gent que no en són socis. Fa prop d'un mes els tècnics de les empreses contractades pel Barça van fer l'última visita a la UB Esports. Anaven acompanyats d'un arquitecte municipal i van tornar a inspeccionar amb detall aquesta àmplia zona on podria mudar-se el Barça. Si finalment tira endavant, seria el projecte més ambiciós del club blaugrana en els últims 50 anys.
Albert Llimós @ Diari ara.
http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Camp-Nou-Barcelona-Porta-Bernabeu_0_1034296613.html
Autor